MES CATALUNYA

Comença. Un altre cop la línia de sortida, la vista a l’infinit i el múscul en tensió. L’arrencada és important, però no decisiva. Cal tenir al cap que la cursa serà llarga, que la terra que espetegarà sota els nostres peus per camins plans i pendents marcades, és la mateixa terra d’aquests últims anys: eixuta, irregular i extenuada. Cal constància, tenacitat i tossuderia per recórrer convençuts els camins que ens han de dur nord enllà.


L’Artur Mas serà d’aquí uns dies nou president de Catalunya, el nostre país. El seu camí fins a la Generalitat ha estat ple d’obstacles que, afortunadament, li han permès arribar a la Generalitat amb un grau de maduresa que sense la coïssor de dues victòries sense govern hagués estat difícil d’assolir. Després de tot, i mirat en perspectiva, les “no-victòries” t’obliguen a créixer per ser millor. A créixer cap endins per després créixer enfora, amb més força si convé.

L’Artur que arriba a la Generalitat és algú que encara coneix millor el país que fa 4 anys. Sap que Catalunya és un territori divers, plural, amb un potencial enorme, però també amb unes debilitats que venen de fàbrica. Ell, millor que ningú, està preparat per trobar l’alquímia necessària perquè aquesta diversitat i aquesta pluralitat no frenin el nostre progrés, impedint que aquest estres permanent i necessari dilueixi l’ànima del nostre poble darrera de mots com pragmatisme, social i realisme. La dispersió i la vaguetat no mouen el món, tot i que en determinats casos sigui el més aconsellable per conviure en pau i estabilitat. També en temps de crisi el cor governa, però el cap mana, i el cap aconsella rigor, responsabilitat, unió i projecte. I encara més: algú que sigui capaç d’afinar l’abisme que separa les ideologies i que les torna aparentment contradictòries i incompatibles.

La Catalunya Central, i el Berguedà en particular, té motius per pensar que amb la victòria de Convergència i Unió, el somni d’una Catalunya millor torna a ser el d’una Catalunya més pròspera i més lliure. Des del Coll de Pal fins a Montserrat, o des del port del Compte fins al Pantà de Sau, sabem avui que la Catalunya interior també té dret als recursos justos i necessaris per viure. És així com es recorre un camí llarg, comptant amb tothom, sumant d’aquí i d’allà per anar fins a on mai haguéssim pogut imaginar.

Però això ho diem ara, quan encara no s'ha constituït el Parlament de Catalunya, quan encara mirem endavant i no sabem què ens amaga el destí i quines forces reals tenim per anar-lo a buscar. Intuïm que el futur no estarà exempt d’obstacles i vents que ens vindran de cara, perquè sempre ha estat així. La cursa per un futur millor per Catalunya comença ara. Tot està per fer i tot és possible.

(Article publicat el 30 de novembre al diari Regio7, pàg 24).